Què s’entén per noves pantalles i per què es poden considerar més “perilloses” que la televisió?

Considerem a les consoles i els ordinadors: les noves pantalles.

Les noves pantalles com les consoles (els videojocs) tenen algun problema com la falta de control que suposa per part dels educadors i dels pares; aquests no són conscients de gran part del seus continguts. Un altre factor de risc és el fet de la diferència que suposa la passivitat de veure en la televisió un moment “agressiu” i la “activitat” (encara que fictícia) en la que pot participar una persona al jugar a un videojoc.

Els ordinadors són una eina molt útil i imprescindible per l’aprenetatge actual d’un nen; però, al mateix moment són un mitjà per accedir a Internet (a continguts incontrolables) i a videojocs de tota mena.

Quines modalitats d’educació en mitjans es suggereixen?

L'educació en mitjans s'hauria de proposar, en conseqüència,
a curt i llarg termini, un doble objectiu:
• La formació d'una consciència crítica (i participativa)
en relació amb els mitjans.
• La progressiva acceptació, per part dels mitjans,
d'un compromís profund amb l'educació.

També s'ofereix material didàctic per tractar els
relats de ficció, els informatius i la publicitat

Perquè cal l’educació audiovisual? A qui correspon, a la família o a l’escola?

El temps de consum televisiu entre els nens i nenes
augmenta en funció de dos factors: la impossibilitat pràctica
de desenvolupar activitats alternatives a la de mirar la
televisió, i el baix nivell de renda. De manera que la televisió
és més influent en nens i nenes de famílies amb menys
recursos i menys alternatives.
És un consum, generalment, sense control familiar.

Hi ha unanimitat a l'hora de pensar que la
responsabilitat del consum audiovisual dels menors
recau majoritàriament en la família, però no és menys
cert que les condicions laborals i la socialització
derivada dels mitjans de comunicació, entre altres
factors, fan cada dia més difícil la mediació familiar
per controlar i gestionar el consum audiovisual dels
menors i els adolescents.

Resumeix què s’entén per continguts de risc i quins efectes poden produir

Continguts de risc són aquells que amaguen un perill
potencial que pot o no tenir conseqüències directes per a
algunes persones, però que, a la llarga, i considerats estadísticament,
sí que generen danys notoris per a la societat.

tipus:
• Continguts violents.
• Continguts sexistes o racistes.
• Continguts pornogràfics.
• Continguts consumistes.
• Continguts que violen el dret a l'honor, la intimitat i
la privacitat de les persones.

La consideració de l'efecte dels continguts sobre el públic
−i en conseqüència, la consideració dels riscos que comporten
depèn, en part, del valor que es dóna al missatge
en el procés de comunicació.

Els continguts emesos tenen molta més probabilitat
d'influir en infants i joves que encara no han madurat en
totes les seves facultats cognitives i emotives. No és
comparable la capacitat de resistència a un

Els mitjans eduquen? Quina diferència hi ha entre considerar l’educació que exerceixen els mitjans des d’un enfocament causal o des d’una perspectiva

Els mitjans eduquen, per mal o per bé.
Els mitjans ens plantejen unes programacions, uns horaris, uns enfocaments ... i tots estem influenciats en el moment que tenim accés a ells.

Valors positius i negatius

Valors positius (valor de l'esforç i del treball, defensa dels drets humans, justícia i equitat, diàleg i comprensió...) i negatius (discriminació, injustícia, resolució de conflictes mitjançant la violència, potenciació de la rivalitat...)

Valors positius: Greenlight:

La sèrie d’animació Green light (llum verda) és una sèrie de 26 capítols d’uns 6 minuts cada episodi que intenta conscienciar als nens del complex vial en el qual vivim. De complir i respectar les normes, advertir dels perills i actuar correctament enfront situacions inevitables.

La idea és clara i molt directe: una classe de primària on la professora els hi fa classe de seguretat vial. Hi ha un personatge “ireal” què no és més que un semàfor que té la capacitat de volar i d’ajudar en l’explicació a la mestre. Es proposen idees d’un mateix conflicte i les seves solucions. En la majoria de casos; es proposa una solució incorrecta de la situació per a que els nens de la classe iniciïn un petit debat i finalment arribin a la correcta solució.

Aquesta sèrie està destinada per un públic infantil i alhora per adults que puguin reflexionar conjuntament amb els seus fills.

Web de la sèrie

Valors negatius: pressing catch:

És el programa d’esport d’entreteniment de major èxit del món: WWE: SmackDown. Emès en més de 100 països i traduït en més de 17 idiomes. S’ha convertit en el programa de lluita lliure més famós del món. Bona part del seu èxit radica en tots aquests ingredients (els mànagers, les traïcions, etc.) que giren entorn del quadrilàter i que són tan importants com les pròpies baralles. Un d’aquests ingredients són, sens dubte, les espectaculars entrades dels lluitadors. Existeixen actualment set programes de televisió de WWE: SmackDown, entre ells el de Quatre a Espanya, WWE: SmackDown, que es distribueixen en més de cent països amb èxit. Gràcies a aquest èxit, el WWE: SmackDown s’ha convertit en un entreteniment multimèdia.

El pressing catch és un programa que parteix d’escenificar una lluita amb homes i dones desproporcionadament musculats. Els nens prenen com a model uns patrons estètics molt qüestionables. D’aquesta manera veuen la lluita com un joc per divertir-se. El problema radica en el moment que els nens volen crear el seu propi joc de lluita lliure a l’escola. Això pot produir un plaer per la lluita (teatralitzada) alarmant. Aquest joc crea una confusió entre aquesta mena de tratre i la lluita en si.

D'aquesta manera es potencía la rivalitat i la violència.

Fins i tot, un programa així només fa que desmitificar i anular els valors reals (si és que en té) de la lluita lliure.

Aquí podeu lelgir una notícia relaciona amb el programa