Perquè cal l’educació audiovisual? A qui correspon, a la família o a l’escola?

El temps de consum televisiu entre els nens i nenes
augmenta en funció de dos factors: la impossibilitat pràctica
de desenvolupar activitats alternatives a la de mirar la
televisió, i el baix nivell de renda. De manera que la televisió
és més influent en nens i nenes de famílies amb menys
recursos i menys alternatives.
És un consum, generalment, sense control familiar.

Hi ha unanimitat a l'hora de pensar que la
responsabilitat del consum audiovisual dels menors
recau majoritàriament en la família, però no és menys
cert que les condicions laborals i la socialització
derivada dels mitjans de comunicació, entre altres
factors, fan cada dia més difícil la mediació familiar
per controlar i gestionar el consum audiovisual dels
menors i els adolescents.