Valors positius i negatius

Valors positius (valor de l'esforç i del treball, defensa dels drets humans, justícia i equitat, diàleg i comprensió...) i negatius (discriminació, injustícia, resolució de conflictes mitjançant la violència, potenciació de la rivalitat...)

Valors positius: Greenlight:

La sèrie d’animació Green light (llum verda) és una sèrie de 26 capítols d’uns 6 minuts cada episodi que intenta conscienciar als nens del complex vial en el qual vivim. De complir i respectar les normes, advertir dels perills i actuar correctament enfront situacions inevitables.

La idea és clara i molt directe: una classe de primària on la professora els hi fa classe de seguretat vial. Hi ha un personatge “ireal” què no és més que un semàfor que té la capacitat de volar i d’ajudar en l’explicació a la mestre. Es proposen idees d’un mateix conflicte i les seves solucions. En la majoria de casos; es proposa una solució incorrecta de la situació per a que els nens de la classe iniciïn un petit debat i finalment arribin a la correcta solució.

Aquesta sèrie està destinada per un públic infantil i alhora per adults que puguin reflexionar conjuntament amb els seus fills.

Web de la sèrie

Valors negatius: pressing catch:

És el programa d’esport d’entreteniment de major èxit del món: WWE: SmackDown. Emès en més de 100 països i traduït en més de 17 idiomes. S’ha convertit en el programa de lluita lliure més famós del món. Bona part del seu èxit radica en tots aquests ingredients (els mànagers, les traïcions, etc.) que giren entorn del quadrilàter i que són tan importants com les pròpies baralles. Un d’aquests ingredients són, sens dubte, les espectaculars entrades dels lluitadors. Existeixen actualment set programes de televisió de WWE: SmackDown, entre ells el de Quatre a Espanya, WWE: SmackDown, que es distribueixen en més de cent països amb èxit. Gràcies a aquest èxit, el WWE: SmackDown s’ha convertit en un entreteniment multimèdia.

El pressing catch és un programa que parteix d’escenificar una lluita amb homes i dones desproporcionadament musculats. Els nens prenen com a model uns patrons estètics molt qüestionables. D’aquesta manera veuen la lluita com un joc per divertir-se. El problema radica en el moment que els nens volen crear el seu propi joc de lluita lliure a l’escola. Això pot produir un plaer per la lluita (teatralitzada) alarmant. Aquest joc crea una confusió entre aquesta mena de tratre i la lluita en si.

D'aquesta manera es potencía la rivalitat i la violència.

Fins i tot, un programa així només fa que desmitificar i anular els valors reals (si és que en té) de la lluita lliure.

Aquí podeu lelgir una notícia relaciona amb el programa